i em sap greu, però ara quatre lletres, no per quedar be, és el segon post d'aquest any, però no em fa cap tipus de vergonya en especial, això va com va, de fet va poc, però res de càrrecs de consciència per aquests ares que se'n van o venen, a més jo sóc, o era, pintor, lo de les lletres és un més a més, que no fa ni dia a dia ni mes a mes, però és el que és, és el que hi ha, no massa més...
estimo les lletres, però més les imatges, i en poso a sota una de maca que vaig fer i he posat fa molt poc al facebook i que m'agrada especialment, per aquesta mini-gimcana que sura i sua viralment per aquells boscos, amen ser fer-lo servir tot ara per animar més algunes de les meves fulles o rames del mateix bosc, mateix bosc que ha de canviar cada dia, cada setmana, cada moment que ens deixi la pròpia frondositat de les idees i... del bosc, de tant en tant procuraré que les rames deixen passar llum, molta llum, tan necessària sempre, necessito llum i caminar, caminar molt, fins a volar, fins a...
 |
| © toni cortadella, 2017 (3/7) |
