no existeixo sinó no dono a conèixer la meva obra, sigui amb pigments o amb lletres o el que faci falta, i en fa molta...
així posats, fa un any que no passo per aquí ni per allà, no passo enlloc, només algun allà...
estic però, ara amb local nou i pagant el que per rar, obscur o per malaltia, no sé com analitzar-ho encara, ho vaig fer (sense adonar-me'n) molt malament amb josep i siscu... ara a retallar estones i suors per un no res ja escrit abans, ja dissenyat en la fase de pre-foscor ?
no hi ha dret la quantitat de temps (nul·la) que he perdut en l'espai que no és el de la llibertat absoluta, és aquell espai que sembla que quan és legalment teu no ho és de veritat, és un simulacre de llibertat o si més no: és un espai possible i que ni tan sol sabré que serà aquell quan em donin les píndoles del dia vint-i-cinc...
lluitaré, si puc, crec que si i ara més que mai, amb algun pinzell ple de pigments o sangs...
i
encara veig les ombres, suant !
 |
| © toni cortadella, 2017 |
