26 de des. 2012

remors

la saliva enfosquint el pensament
serpentejant
a la vora de les petites formes
que només son il·lusions
i
enmig del bosc de les paraules
altero viatges a planetes blaus i verds
sentint la remor del vent
pam
tret del somni
del somriure etern
i
un núvol boix altera consciencies
a doll
puc
ser
aire o mirall.



Primer estudi, àtic c/St.joan (1978 ?)


23 de des. 2012

vibracions

hi ha les cordes i tot de mons per saber
per saber
les últimes escletxes amb la pols corresponent
poca llum
en l'altre somni:
les notes, amb la parker sonet, desprenen un toll de sang, enlloc del negre habitual
també
he vist un guarda amb casc blanc que anotava multes a varis camells taronja
al sud
unes esponges fan surf
solapada ment
llegeix:
dibuixo enmig d'un llac ple d'ulls i a sota hi ha, encara, la mateixa terra d'abans de tot
el pes,
el pes del plom es massa per moure una sola cama, un sol dit
no faig res ?



16 de des. 2012

quaderns

començo a decidir, a fer, que és el més necessari, després d'una època de militància amb la gelor, quan no amb el desassossec  i basarda, l'inoperància més estúpida i la buidor que emet l'electromagnetisme de la mediocritat més extensa i paranoide que existeix ara mateix pel meu entorn no immediat, per sort, i per desgracia del no fet, del no pensat, del no actuat, del no... prefereixo sempre el SI.
he trobat un dibuix molt antic meu, com ex-libris d'un llibre infantil del meu heroi al sis o set anys: buffalo bill, quina gràcia caram !
i segueix el nen, com abans, dibuixant per arreu, en quaderns de tot tipus, mides i colors, i escrivint...
ara,
això si:
cal moure el cul...




8 de des. 2012

meditacions

compro més llibres, ja deuen ser més de 4 mil, el dia 6 va ser el formidable i necessari meditaciones de marco aurelio, editat de forma senzilla però molt eficient en petit format per taurus
també acumulant: entrelazamiento de amir d. aczel, no puc deixar que la física se'm en vagi més enllà de la consciència i amb la quàntica s'entrellaça tot més del que sembla en els principis de en prou feines un segle de troballes fantàstiques d'una ciència cada cop més a la vora d'una essència fora natura coneguda.
també de newton a apple de fernando alberca i el crepuscle de les caixes - de deu caixes a una, de francesc cabana, només per treure una mica de l'entrellat d'aquest mal suposat misteri de desaparició d'un món financer-social que fa temps la gran banca se'l voler seu i ara ja ho te entre les mans i els collons (moltes gracias)
vaig tornar a treure de la fusta que l'aguanta el tercer de seth, i no per atzar (!) i em portà a dues pàgines (la 76 i 344, crec) que em donen resposta a un pensament de pocs segons abans on em qüestionava si avançar o no amb un tema particularment físic
son les coses que sovint porta obrir llibres amb atenció aparentment casual, com ahir l'eloqüent lo que es de tony parsons, dels dos que he llegit d'ell, tot i que en va enamorar molt també el de david carse, incomprable amb el seu perfecta brillante quietud
i
s'ha vist un ocell nedant per la vall del vent ofert
no hi ha res més
res





 
 
Copyright © xaropdement
Blogger Theme by BloggerThemes Design by Diovo.com