18 de maig 2018

claus

de vegades quan vols obrir alguna porta tancada en clau pots llençar qualsevol clau per veure com tampoc se'n obra cap, però saps alhora que no es tracta de cap joc de claus com tampoc es tracta d'obrir portes _ tot es un gran forat on hi resten somniades també finestres, portes i claus però el més segur és que la lluentor de la llum proclamada és immensament proporcional a la foscor més absoluta,
per tant:
no busquem claus, les portes sempre hi seran tancades encara que no es vegin...
i
com potser tot és il·lusió, de cels no n'hi han.

© toni cortadella, 2018 - serie "copsant"

17 de maig 2018

demanes

demanes aigua i només plou sang _ demanes aire i totes les espurnes possibles de cristalls de l'odi profund d'un univers podrit per la ràbia es claven sobre el propi front o als ulls cremats _ somnies cendres quan només demanaves sol o núvols _ estimes demanant oli d'oliva i s'acosten onades de trementina per omplir boques brutes enlloc de les acostumades pinzellades _ demanes cent i et porten dos _ demanes seure una estona i s'acosten milers de claus per no seure mai més en aquella vida absent o distant de tot _ demanes pols i arriben aigües blaves i fosques alhora perquè no et vas portar massa be -gens-aquell dia llunyà de la primera comunió - demanes i saps que res vindrà com voldries o suposaves - demana raïm i seran cireres o mel molt mal conservada per qui no hauria de fer-la...
i
tens por i es dijous, encara.

t

© toni cortadella, 2018 - (de sèrie: copsant)

1 de maig 2018

ànimes

li dones unes ànimes i les converteix en serps, deu ser l'última moda en formes de pagament... intensifica el control sobre cada un dels caps sense cervell on a més i veuràs tota la geografia celestial dels tronats més tronats de la història i de la histèria que ara omple tots els espais de la ment de tothom, dels animals i vegetals també
no és hermètic, és meridianament raonable, o senzillament viscut, trencat i curat
encara hem de recollir molts i molts vidres del terra
i deixar de somniar ?


© toni cortadella, 2018  -petita sèrie "copsant"-

11 d’abr. 2018

kikos

m'agrada que kiko amat escrigui i que hagi tret ja l'últim llibre seu antes del huracán.
no l'he conegut mai, però si l'he llegit molt: nada más y nada menos en la mítica (?) cultura|s de la vanguardia, el putudiari del conte (de godó, s), allà el kiko feia uns articles molt bons, sobretot de música, però també de todo lo que se menea.
ell és nascut 10 anys després de jo, però les seva prosa i plantejaments em porta als meus anys de jove, quan van haver els punks, jo ja tenia els diset i ell en prou feines els vuit, però sempre m'ha donat la impressió que en sap molt de tot i des de ben jove, això si igual que mi, i un bon grapat de gent de la meva i de la seva generació... no havien mòbils i la tele era tan dolenta que teniem que fe temps pels carrers, cinemes de mala mort i estadis de futbol improvisats en el que després algun capullo-integral  i medis van anomenar "no-llocs" (i que encara n'hi han i crec que amb el temps s'han multiplicat...) Ell a St boi i jo a martorell, en fi: veiem i preveiem que entre tan broquil podrit algo quedaria de bo, o quan menys: d'autèntic, enmig sobre i també de tanta heroïna, tabac, coca i alcohol i sexe desbocat... amb un cavall que tants familiars i amics es va emportar, i on tot ha quedat quelcom entre les runes del fàstic, però alguna alguna feina ben feta, en art, música, còmic... potser també cinema i teatre,literatura i més endavant alguna cosa més mediàtica, però ja si més no per vomitar-hi
i així estem i anem tirant, o més aviat: tirant anem...

© toni cortadella, 2018

25 de març 2018

gossos

el gos de goya potser no era una imatge errònia, esbossada o per acabar... potser ja era aleshores, com ara, el reflex d'una hispania sempre malalta, enfonsada i disposada sempre a fotre al del costat... i així anem, encara.

còpia imaginaria del gos de goya - © toni cortadella, 2018

21 de març 2018

llums

molt interessant el que escriu agustín fernádez mallo al seu blog sobre l'escriptor
felisberto hernández (de vida estranya i apassionant) arran de la publicació del seu llibre relatos para piano
caldria descobrir-lo (i ho faré)
cal remenar més aquest culturburg tan avorrit, o aparentment avorrit, però igual som els que pensem això que som els avorrits...
i les galeries ?
haig de moure cul (s)
i
em segueix emprenyant, i molt, lo del 155
hem d'acabar-ho, com sigui, si convé al carrer, per defensar, ja d'una putavegada: una república
ostia

vermell - 01,  © toni cortadella, 2018

18 de març 2018

deures

sembla que no acaba mai, tot això
:
família, embuts mentals, laborals, extrems que no es toquen, i que m'agradaria que es toquessin, doncs quelcom explotaria o es faria un foc raonable ? si més no: purificador
estem amb espelmes i no ens adonem, tot es buit i fosc
la foscor
la por
paraules que cal substituir per llum, alegria, pau, amor, un tros de sol és millor que un tros de lluna ?
pa
ma
mama
papa
ara
amor
as
a
elemental
però
llunyà
i
:
ara
es vespre...
(tanco la llum?)
:
© toni cortadella, 2018



28 de febr. 2018

brillantors

de tant en tant trobo artistes, en aquest cas pintor, mig desconeguts, o com a mínim per a mi... és el cas avui de martiros sergeevich saryan
m'agrada molt, pot formar part d'una cinquantena llarga de pintors que m'agraden, no per influència directa, o possible influencia, si no perquè hi trobo quelcom d'interessant per autèntics, o per atrapar durant molt de temps o sempre, la majoria, aquella primera essència vital, per a mi tan important, necessària i de perfecta brillant quietud que anomenava el títol del gran llibre de david carse... ique es manifesta molt en la pràctica de l'art, i que alhora segueix ben poc estudiada, i:
anem endinsant-nos en ella i en d'altres brillantors mentals i amb art essencial-vital...
sempre
...
Martiros Sergeevich Saryan (1880-1972)




23 de febr. 2018

aturats

és la flacciditat del contracte, l'omissió del deure o la burrada de la ment obtusa, impotent o líquida i bruta... no estem capacitats per fer-ho be o millor o serenament com a mínim...
no hi ha esma, aleshores qué ??
no agafis el cony ni l'anís independent, no facis res...
no siguis...
ei !!!

© toni cortadella, 2018

10 de febr. 2018

somriures

els pensaments van i venen... circulen, engrandeixen i empetitonen, s'estimen i es fan mal, lluiten o s'escanyen... tinc alertes mentals durant tot el dia per escriure després aquí i allà, sovint a més en lloc de cap lloc visible o imvisible, viu o mort, doncs s'esvaeix tot alegrament o millor dit: tristament (trista-ment)
ja no llegeixo diaris en paper, potser alguna vegada cada dos o tres mesos, és el que hi ha o el que toca, però encara em resisteixo a no fer-ho, però hi ha una corrent que corra massa que va anul·lant fets reals, o això sembla...no trobo ni recerco coherència, no la vull, sembla que n'hi ha massa arreu, i de fet només ho sembla, no n'hi ha gens, l'única coherència que de vegades trobo és només en els somriures dels nanos, i algunes de les seves paraules i oracions, sobretot si no passen massa dels 5 ó 6 anus d'edat... selecciono molt, si... la vida és així, només sembla coherent quan ets molt i molt jove, ningú a tingut del tot forces per imposar les seves veritats, imbecil·litats i sobretot incoherències... el mon és així, bé el mon que hem creat i destruït en parts quasi iguals...
estic fent una petita nova sèrie de dibuixos, que no sé perquè he titulat apunts del mai, i de moment, com que fa quasi quatre anys que no renovo la meva web, ho penjo tot al meu facebook (be, això d'anomenar-lo meu és un dir desèrtic...) la qüestió és que m'ha accelerat unes pintures que ara tinc clares i poden suposar un abans i un després, o quelcom semblant a un desig de canviar de veritat, inclòs si no hi ha un canvi, com a mínim una evolució, i sobretot el fet de tornar a tocar els putus pinzells, que sembla que em facin fastic últimament (última-ment)
fins i tot ahir escoltava el llarg tema de close to the edge dels senyors de Yes, una meravella que apunto allà a qui vulgui escoltar coses diferents i bones en contraposició a les merdetes actuals...
tot s'acosta cap un petit renaixement, però tinc que reconèixer que costa d'arribar, d'assolir, de fer.. més hores amb el llapis o pinzells, farà que el nen estigui més tranquil... o no.


© toni cortadella, 2018

9 de febr. 2018

paradisos

el fàstic que fa que es vulgui empresonar a persones innocents, només per haver cantat una cançó contra un rei, un polític, uns policies que peguen a gent de pau, o estaments o icones religioses, o el que és vulgui, mentre segueixen lliures polítics lladres i corruptes, religiosos violadors, violadors, o polítics que van alterar totalment sistemes econòmics per enfonsar a persones i empreses, per els seus guanys amagats en els seus paradisos fiscals... ara a més estem en un país on hi ha presos polítics, quan semblava que la llibertat d'expressió era el màxim que s'havia i s'ha de respectar com a mínim en una societat, ara, mal anomenada democràtica... només repressió sense cap reflexió, veient cada dia com la justícia d'uns quants es barreja amb els seus polítics d'afinitats compartides, corruptes i maldestres... això no és una societat amb convivència, que ha de respectar les raons o idees dels altres, això és una Vergonya !!!!

© toni cortadella, 2018



4 de febr. 2018

pams

dubtava ahir al fnac si comprar el elefante desaparece de murakami o paraíso inhabitado d'ana maria matute, al final vaig fer aquest últim, i avui ja porto més de 20 pàgines, un gran llibre, on a la seva maduresa, crec que l'escriu al 2009, la porta a paraules escrites amb una extranya senzillesa, intimitat i sentiment, alhora d'una forma gràfica vorejant el surrealisme on dona veu a la més intima de les cançons de la vida... la infantesa, on tot està per fer i tot s'està descobrint a pocs pams del terra i de la terra, com a contrast i equidistància d'aquest cel meravellós d'on venim i anem tots alhora...
també:
no sabiem avui si anar al macba, peró la pluja i la mandra a fet recular qualsevol iniciativa,
algún dibuix si, alhora que en poso només un,com és tradició, no sempre, allà.
cal saber si aquesta setmana faig canvis o avançaments necessaris i algun de radical.
això és un blog, un bloc o dietari, o una mostra de candor, de formol o de calaixos mentals desendreçats, o segurament només un bon xarop de ment (xarop dement)
la qüestió és que és
i ahir deia que tots és res, quan també en el res està el Tot
ara:
anem-nos
rient
o plorant

© toni cortadella, 2018



 
 
Copyright © xaropdement
Blogger Theme by BloggerThemes Design by Diovo.com