5 de març 2017

rars

sota el títol de rars hi entra tot o quasi tot el que no s'enten, siguin persones, animals o coses, o sigui tot, incloent pensaments, somnis i estats eteris de tot signe racional o més aviat el contrari...
no existeixo sinó no dono a conèixer la meva obra, sigui amb pigments o amb lletres o el que faci falta, i en fa molta...
així posats, fa un any que no passo per aquí ni per allà, no passo enlloc, només algun allà...
estic però, ara amb local nou i pagant el que per rar, obscur o per malaltia, no sé com analitzar-ho encara, ho vaig fer (sense adonar-me'n) molt malament amb josep i siscu... ara a retallar estones i suors per un no res ja escrit abans, ja dissenyat en la fase de pre-foscor ?
no hi ha dret la quantitat de temps (nul·la) que he perdut en l'espai que no és el de la llibertat absoluta, és aquell espai que sembla que quan és legalment teu no ho és de veritat, és un simulacre de llibertat o si més no: és un espai possible i que ni tan sol sabré que serà aquell quan em donin les píndoles del dia vint-i-cinc...
lluitaré, si puc, crec que si i ara més que mai, amb algun pinzell ple de pigments o sangs...
i
encara veig les ombres, suant !

© toni cortadella, 2017




1 de febr. 2016

platets

anava escoltant saucerful of secrets i m'ha pujat la mala-llet_
en lloc d'un dibuix o pintura em suren ara lletres:
i
amb les seves parcel·les tan atrotinades com els seus collons, falsegen els seus essers a la vora de la mentida i del teatre barat... els hi hem de fer cas, aparentment, per seguir endavant i poder menjar:
aparentment perquè la veritat (amagada sempre) seria cada dia, cada hora engegar-los a la merda acuradament, tot i que dubto que una majoria estable o faci sovint, crec que cada cop n'hi ha menys, som menys (i els inestables també)
en la taverna groga i negre cada dia hi ha menys gent i més precaris, acollonida, anem a sentir discursos sense mètode, amb gran avorriment (com sempre) i sobretot a sentir incongruències, falsedats, arts de la pallassada i ha  veure qui la diu més gran, entre personatges sense papers ben apresos, tot amb preses i sense-sentits,
estem ben penjats, sols i sense cap destí definit ni per definir, la cloenda serà espectacular, però es alhora llunyana, absent ara que faria falta una bona traca pirotècnica, però en la ment, res de física, tot en la ment, i fer trontollar esquemes? ja no es fa, ja no es porta, estem acabats com a personatges d'aquest somnis més que fals: inútil, innecessari, patètic,
Patètic !!

© toni cortadella, 2016




29 de gen. 2016

dies

tants dies sense passejar per aqui, sense fer-hi res de res...
no hi ha massa a dir ? sempre hi ha quelcom, per exemple ara pensava que heroes es la millor canço que he sentit mai ? potser no, n'hi han moltes més, però aquesta és especial...
vaig anar a veure, o millor dir "sentir" els animals a l'egipte, en la recent expo ja tancada del caixaforum: esplèndid l'art d'aquesta gent tan coneguda però alhora també amb molts interrogants !! _ fins el 14 de frbrer encara estarà dibuixar versalles...
pinto, pinto poc, però pinto...
m'he passat tot el 15 sense pujar res a la meva web, però si al facebook, vejam si faig el contrari aquest 16, crec que la meva web es mereix més constància expositiva, pe això la vaig  fer _ estic desencisat encara, amb els desassossecs corresponents. i els vicis i virtuts del nen que pintava i dibuixava sense parar i que encara ho és, només en i amb la ment, però això és el que val _ que val per a qué ? per entrar en algun llim ? potser en alguna sala de tortures, de somiatruites, de tontus ? no sé, m'és igual... la vida segueix, el mon segueix rodant i ens seguim fent més mal que be _ cest la vie !!! i jo vaig pintant, poc i en petit, però pintant, i ho voldria més constant, i en gran i a tota ostia, però...
llegeixo 4 ó 5 llibres al mateix temps (nits) murakami especialment, però els dilluns passat, no: diumenge al vespre passat, vaig començar ficccions del jorge luis borges, grandiós escriptor que tot i així l'he llegit ben poc i crec que en pocs mesos me'l menjaré en grans proporcions (literàries...) _ algo semblant vull fer amb cortázar,
i cambiant de tema:
m'agrada aquesta carta
demà gruix de pintura, o no
el vent crema i es moren els cantants i els músics...


15 de maig 2015

crecs

tant de temps sense estar per aqui _seguim vius que ja és molt _ he vist a picasso i dalí una mica més junts, amb les seves contradiccions, contraindicacions, contraportades i contraputades... son mons oposats que es troben sovint, inclòs ara tant de temps ja morts, la cosa dona i alhora es re-pentina i repel·leix, com les ombres de la historia i la genialitat corresponent, un molt més que l'altre, com és obvi, com és obvi, però cal fer re-lectures de tant en tant, com tot a la vida, res és el que sembla, res és el que és...
llegeixo sala i martin, regalat per la gran maria carme i també vila-matas, el seu primer exit potser, ja fa més de 30 anys, crec... pintura: no veig expos de galeries des de potser farà un any, a la tàpies amb l'arnau, ens va agradar com sempre la seva obra i d'altres projectes esvaïts pel temps, la nostàlgia, la mort i la cua de cavall, per exemple, no sé massa on estic, per culpa d'una droga anomenada treball, incorporada a les meves venes quan acabava de construir els catorze anys, i en farà quaranta ja, és la putavida, poques pintures enguany però suficients que instal·lar aviat aqui i ara algunes només al facebook, és la vida, la tarda i el vespre, el matí és pels botxins i pels astronautes _ tinc un p7 i ara escolto a chema madoz a la radio dels de em, una genialitat de madrilenys q fa temps no veia ni escoltava i aviat ho sentiré indispensable, ja han tret el nº 7 q no tinc, però tindré per 5 €
al caixaforum em vaig trobar amb els de pixar i els de perú: impressionant tot i més que no vaig veure, doncs vaig anar llepant bastants dels totxos de cada paret on plorava i sospirava el meu or
obrim la llum i veig només un sol que no és meu, potser d'aquella galàxia on el berlanas em mirava lentament (lenta ment) dins el somni al bar i després a l'avinguda montserrat per tornar a madrid a muntar una expo impossible, com tot, també en somnis i amb les corresponents il·lusions en blanc, negre i una mica de colors, quan ens portem be i podem sortir al pati, amb aquelles cuixes totes pelades, brutes o sagnoses, amb tan de fred acumulat que ni notàvem, salvo quan una pilotada ens despertava el dolor...
no se quantes portes hi tancat, i ara obrir-ne més costarà (anys)
els anys
la parka
l'anis o el furor dins la carpeta xisquejada
crec que si
crec.

 © chema madoz

5 de set. 2014

milers

es que no acabo de definir, explorar, emportar, embolicar res de la malla mental i dels xarops corresponents que surten de tot allò i això i lo altre... la divisa no s'apropa sense la corresponent realitat i ara, des de fa setmanes, l'hem superada o si més no redreçada per enfortir un pont que per a mi restava feble des de fa uns anys... tornem a la divinitat i als fanals sense la por, ja desterrada o filtrada, allunyada, si... m'ha agradat i m'agrada aquestes coses que fan des de el estado mental, tan on line, però especialment en paper, tan necessitat aquest mon, quasi totalment absent de fills amb certa garantia de continguts per cervells inquiets, generalment generosos i alhora difícil de mantenir, acontentar, surar algun somriure abraçat de certa saviesa i curiositats, ambdós aquests també absents de tots els mercats de xarops de ments i dements... i fa potser ja un mes el sorolla em va captivar, conegut, molt conegut des de fa anys en el meu diccionari particular d'artistes valits, aquest home-artista està ple de llibertat i de cromatismes sincers, de vitalitat absoluta i d'amor a la pintura pura i dura... queda poc per anar a veure'l per la barcelona del turisme socarrimat... ben aviat també al romea l'obra berlin en honor a lou reed i al seu amic schnabel que ho va portar al cinema.. un berlin (un glorios berlin per a i, des de el 1er dia que el vaig escoltar, millor dit que en català ho podem dir: sentir !!!) passat sense pena ni gloria als anys setanta o si més no amb franca hostilitat per molts critics i aficionats del compositor i poeta, o poeta i compositor (l'ordre dels...no altera...)... i murakami sembla a punt de publicar quelcom de nou, i he llegit, be: començat a llegir la meva particular legió de 11 llibres, i ara aturat i estorat pel de l'albert pont: delenda est hispania, aclaparadores noticies sobre un expoli de tres-cents anys que clama per un final el més feliç possible, o quan menys final i prou amb una unió deslleial, anacrònica, falsa i sense cap tipus de raó de ser, salvo es clar: la del cantó que ho ofega tot, inclòs una bella impossible amistat a dalt, a baixa potser encara i estarem a temps, o a llarg temps...
es necessiten mes regadores perquè la terra deixi d'estar seca




25 de gen. 2014

brots

les cartes dels àngels diuen nous començaments i serenitat
descriu la veritat de la sensació suprema
quan menys necessària i perfecta brillant quietud com diu david
on anem
on vaig
vaig
a les palpentes quan el bolígraf o retolador desfan les seves tintes enmig de la foscor
però son les úniques armes ara
on el foc
asseca cada una de les llàgrimes
que omplen els convents de l'ànima
onades de núvols
a dalt del res
demano o ploro.

© toni cortadella, 2014  (suite NO)





23 de nov. 2013

llàgrimes

m'endinso dins un abisme diferent
tot i que sembla el mateix de sempre
aquelles roques que porten cap una casa ja començat el mar
i de cop en el somni, que no ho és, desapareix per tornar a només veure gent, dones i nenes principalment
perquè tant de color quan els records ja no poden absorbir més
pensaments
ordres
com collen els carnots i els mastegots a pell de flor o...
i
no se sap on és el seny, o quan menys un esperit que no forci tant una màquina ja morta fa molt de temps
acorasem temptacions i desitjos
la forca ja no és tan alta, tampoc aquelles formes on s'estalviava la por
la por
on ets ara que necessito una cullereta per acollir les llàgrimes de la (in)quietut
on
?


© toni cortadella, 2013 - novembre73




29 d’oct. 2013

pestanyes

sento molt la marxa de lou reed_ feia pocs minuts que l'havia escoltat des del spotify i al poc de veure una foto del seu facebook, m'ha assabento de que havia mort ... vaig quedar tocat per la proximitat de la sincronicitat
sento molt aquesta l'absencia !
potser poeta abans que músic, especialment als últims anys que també es va interessar per la poesia catalana tan viatjant per barcelona com des de new york o amb patti smith, em sembla, i d'altres va participar en uns dies dedicats a la cultura catalana
:
ha estat (és) un dels millors
ho sento molt,
escolto ara a la seva memoria:
walk on the wild side
estem morts o dins del somni
ahir vaig veure al ferran rañé i companya
ahir amb genís
avui amb la mediocritat a l'esquena i als collons, també a la ment obstaculitzada per la mediocritat a l'esquena i als collons més absoluta que s'enfila per las parets del cor, i això és greu, molt greu... i resisteixo, resisteixo, enmig de la basarda _ mentre l'ànima encara resisteix tots els cops, perquè dins del mateix somni o des d'un altre més gran, un àngel o varis, ajuden al pobre pobre pobre pintor de pestanyes i butxaques daurades, però també brutes, molt brutes pel pas d'uns anys...
i
ens agafem
encara
lou
desequilibrant-nos


14 d’oct. 2013

herois

murakami a tret un nou llibre i el bowie m'agrada especialment heroes i space oddity i tantes altres...
avui és un dia mediocre i alhora especial per la nova etapa que s'obre en el meu mon del meu vademecum particular des dels catorze anys... però insuficient per a revertir-hi alguna senyal més alta que la de la llum enmig de l'oceà o enmig d'un milió de plantes madures de colors per saltar cap una altre realitat que seria única o quan menys semblant a la de segellar fins un tros de traç d'un pinzell amb pigment negre o vermell...
no és inusual però és, encara, estrany, fer-ho, ser-ho i sobretot sentir-ho
be:
és el que hi ha
insuficient però,
i com sempre:
entro dins de l'aigua freda del llac fred i intensament blau cobalt




8 de set. 2013

suors

encara està fresc tot el desig de somniar, només cal una mica més de retard en els embolcalls que enganyen a la por
només la lleu suor delata el fastig que sent l'astronauta que navega sol i mig enfonsat per entre la frescor del desig somniat
sense pausa
sense




25 d’ag. 2013

bornis

o el dial mal picat o l'aürt extrem a la part dreta del cervell... i no voldria pas!
ora:
cert que hi ha més, molt més, superant la velocitat de la llum_ de moment segueix tot en una forma d'imbecil·litat suprema, i consentida, que escorcolla la ment del que li agrada treballar, creant espais de diàleg i fonts on suren realitats no normals_ i cal assegurar que això persisteixi
és necessari:
no més de nou pàgines on un adagi o eternes melodies de wagner serviran per espantar fantasmes amagats
també:
anhels de cuir folrats de sentiments
i vísceres
ara:
no trobo mai les banderes corresponents,
son al garatge o en la ment de quatre nans bornis,
potser.

© toni cortadella, 2013



31 de jul. 2013

sensacions

debats on la incertesa fa enfonsar desitjos i projectes... la nau s'enfonsa i massa gent ho ignora encara... no és possible que les veles s'emportin tots els honors... cal separar millor el fang i l'aigua... no hi ha massa risc i és trist, també perillos, però l'aigua segueix caient al mateix glop de sang... debats on la incertesa és protagonista absoluta... i el mirall glaçat sospita de tu i de mi.

E.Tolle diu:
La sensación te llevará más cerca de la verdad de quien eres que el pensamiento.
I amb això estic, sense prescindir (encara) de tots els subtítols de totes les pel·lícules del món que s'han fet i es faran...

© toni cortadella, 2013




 
 
Copyright © xaropdement
Blogger Theme by BloggerThemes Design by Diovo.com