16 de maig 2019

arbres

som arbres (d'on venim)
Arberes
i segons la Bibele
Cal persisti
és una història (istroia) molt antiga, antiquíssima i no ve d'aquí solament, ve de molt i molt lluny, però ve d'un lloc d'on venim o venen molts, i no sé si hi tornarem, potser si...
Origen
per quan qüestionava els gran buits entre civilitzacions tan avançades, i no podia ser que sortissin com xampinyons, havia d'haver-hi esglaons més lògics...
i quelcom s'ha sabut, per admirar però també per revisar, analitzar... però sobretot qüestionar: tot el que ens havien dit i masses vegades a lletra ferida...
quan penses amb la suficient sinceritat, intenció i atenció, més aviat que tard tot sura
i aquell dia doncs em trobo o es presenta per 5€, en mercat de segona ma, un llibre de més de 700 pàgines (i poc després bastants llibres, informacions, webs i yuotube's  més...) que trenca amb quasi tot i podent ser quasi tot força cert... aleshores es desenvolupa uns planells de continuïtat on no es pot parar i estar i no estar mental-conceptualment alhora... cal ser cerebral i tota informació filtrar-la el millor que es pugui... i contrastar, equilibrar, contestar... pujar i baixar...
Però encara hi som i fem quelcom, petit o breu, però anem escalant, perseverant i somniant  per llocs impossibles
Conèixer
Coneixement

som arbres (d'on venim) ©toni cortadella, 2019


10 de maig 2019

punyals

especifica més o crema desassossecs,
per fer quelcom interessant o deixar de neguitejar-se amb rodolins innecessaris dins la gran rodona de la por
especifica i creuràs en l'única raó de perquè estem aquí, o allà
no hi ha més sorra de la que es trafica amb ments absents
els punyals ja no tenen raó ni els números de la poca sort corresponents
falsifiquem
i som sorra i punyals
i fàstic.

especifica més o crema desassossecs - © toni cortadella, 2019

8 de maig 2019

fums

sortim a prendre l'aire i respirem tots els fums de l'ànima...
amb això que acabo d'encapçalar, fa una estona, una pintura meva al facebook, vull reprendre lletres, imatges i aires de vell nou a aquest dissortat blog
vaig i vinc, i massa sovint no desenvolupo només que un res quasi absolut,
costa molt, la feina és gran, massa... tots els draps d'un somni cruel o maligne es troben per desassossegar, i saber d'algún sabó que netegi una nova llum o que els draps siguin febles testimonis de la propera graellada de sortida, on espero estar-hi, encara que caure al cap de poc sovint és el normal...
hi han draps (molts)


sortim a prendre l'aire i respirem tots els fums de l"ànima... © toni cortadella, 2019


18 de maig 2018

claus

de vegades quan vols obrir alguna porta tancada en clau pots llençar qualsevol clau per veure com tampoc se'n obra cap, però saps alhora que no es tracta de cap joc de claus com tampoc es tracta d'obrir portes _ tot es un gran forat on hi resten somniades també finestres, portes i claus però el més segur és que la lluentor de la llum proclamada és immensament proporcional a la foscor més absoluta,
per tant:
no busquem claus, les portes sempre hi seran tancades encara que no es vegin...
i
com potser tot és il·lusió, de cels no n'hi han.

© toni cortadella, 2018 - serie "copsant"

17 de maig 2018

demanes

demanes aigua i només plou sang _ demanes aire i totes les espurnes possibles de cristalls de l'odi profund d'un univers podrit per la ràbia es claven sobre el propi front o als ulls cremats _ somnies cendres quan només demanaves sol o núvols _ estimes demanant oli d'oliva i s'acosten onades de trementina per omplir boques brutes enlloc de les acostumades pinzellades _ demanes cent i et porten dos _ demanes seure una estona i s'acosten milers de claus per no seure mai més en aquella vida absent o distant de tot _ demanes pols i arriben aigües blaves i fosques alhora perquè no et vas portar massa be -gens-aquell dia llunyà de la primera comunió - demanes i saps que res vindrà com voldries o suposaves - demana raïm i seran cireres o mel molt mal conservada per qui no hauria de fer-la...
i
tens por i es dijous, encara.

t

© toni cortadella, 2018 - (de sèrie: copsant)

1 de maig 2018

ànimes

li dones unes ànimes i les converteix en serps, deu ser l'última moda en formes de pagament... intensifica el control sobre cada un dels caps sense cervell on a més i veuràs tota la geografia celestial dels tronats més tronats de la història i de la histèria que ara omple tots els espais de la ment de tothom, dels animals i vegetals també
no és hermètic, és meridianament raonable, o senzillament viscut, trencat i curat
encara hem de recollir molts i molts vidres del terra
i deixar de somniar ?


© toni cortadella, 2018  -petita sèrie "copsant"-

11 d’abr. 2018

kikos

m'agrada que kiko amat escrigui i que hagi tret ja l'últim llibre seu antes del huracán.
no l'he conegut mai, però si l'he llegit molt: nada más y nada menos en la mítica (?) cultura|s de la vanguardia, el putudiari del conte (de godó, s), allà el kiko feia uns articles molt bons, sobretot de música, però també de todo lo que se menea.
ell és nascut 10 anys després de jo, però les seva prosa i plantejaments em porta als meus anys de jove, quan van haver els punks, jo ja tenia els diset i ell en prou feines els vuit, però sempre m'ha donat la impressió que en sap molt de tot i des de ben jove, això si igual que mi, i un bon grapat de gent de la meva i de la seva generació... no havien mòbils i la tele era tan dolenta que teniem que fe temps pels carrers, cinemes de mala mort i estadis de futbol improvisats en el que després algun capullo-integral  i medis van anomenar "no-llocs" (i que encara n'hi han i crec que amb el temps s'han multiplicat...) Ell a St boi i jo a martorell, en fi: veiem i preveiem que entre tan broquil podrit algo quedaria de bo, o quan menys: d'autèntic, enmig sobre i també de tanta heroïna, tabac, coca i alcohol i sexe desbocat... amb un cavall que tants familiars i amics es va emportar, i on tot ha quedat quelcom entre les runes del fàstic, però alguna alguna feina ben feta, en art, música, còmic... potser també cinema i teatre,literatura i més endavant alguna cosa més mediàtica, però ja si més no per vomitar-hi
i així estem i anem tirant, o més aviat: tirant anem...

© toni cortadella, 2018

25 de març 2018

gossos

el gos de goya potser no era una imatge errònia, esbossada o per acabar... potser ja era aleshores, com ara, el reflex d'una hispania sempre malalta, enfonsada i disposada sempre a fotre al del costat... i així anem, encara.

còpia imaginaria del gos de goya - © toni cortadella, 2018

21 de març 2018

llums

molt interessant el que escriu agustín fernádez mallo al seu blog sobre l'escriptor
felisberto hernández (de vida estranya i apassionant) arran de la publicació del seu llibre relatos para piano
caldria descobrir-lo (i ho faré)
cal remenar més aquest culturburg tan avorrit, o aparentment avorrit, però igual som els que pensem això que som els avorrits...
i les galeries ?
haig de moure cul (s)
i
em segueix emprenyant, i molt, lo del 155
hem d'acabar-ho, com sigui, si convé al carrer, per defensar, ja d'una putavegada: una república
ostia

vermell - 01,  © toni cortadella, 2018

18 de març 2018

deures

sembla que no acaba mai, tot això
:
família, embuts mentals, laborals, extrems que no es toquen, i que m'agradaria que es toquessin, doncs quelcom explotaria o es faria un foc raonable ? si més no: purificador
estem amb espelmes i no ens adonem, tot es buit i fosc
la foscor
la por
paraules que cal substituir per llum, alegria, pau, amor, un tros de sol és millor que un tros de lluna ?
pa
ma
mama
papa
ara
amor
as
a
elemental
però
llunyà
i
:
ara
es vespre...
(tanco la llum?)
:
© toni cortadella, 2018



28 de febr. 2018

brillantors

de tant en tant trobo artistes, en aquest cas pintor, mig desconeguts, o com a mínim per a mi... és el cas avui de martiros sergeevich saryan
m'agrada molt, pot formar part d'una cinquantena llarga de pintors que m'agraden, no per influència directa, o possible influencia, si no perquè hi trobo quelcom d'interessant per autèntics, o per atrapar durant molt de temps o sempre, la majoria, aquella primera essència vital, per a mi tan important, necessària i de perfecta brillant quietud que anomenava el títol del gran llibre de david carse... ique es manifesta molt en la pràctica de l'art, i que alhora segueix ben poc estudiada, i:
anem endinsant-nos en ella i en d'altres brillantors mentals i amb art essencial-vital...
sempre
...
Martiros Sergeevich Saryan (1880-1972)




23 de febr. 2018

aturats

és la flacciditat del contracte, l'omissió del deure o la burrada de la ment obtusa, impotent o líquida i bruta... no estem capacitats per fer-ho be o millor o serenament com a mínim...
no hi ha esma, aleshores qué ??
no agafis el cony ni l'anís independent, no facis res...
no siguis...
ei !!!

© toni cortadella, 2018

 
 
Copyright © xaropdement
Blogger Theme by BloggerThemes Design by Diovo.com