19 de gen. 2018

ferides

hi ha una terra encesa, sovint feta de paraules, sense imatges, a on més que sovint hi veig un arc ple de colors que envolten els desitjos, la basarda, la pell i totes les pàgines ferides d'una història.
no sabem on anar, però cada dia agafem un transport per girar envers els petits traços de decadència i patetisme que capgiren sentiments i horrors abandonats a la nevera dels danys de cor passats o presents.
la ment (el pensament amb l'eterna angoixa) ens protegeix una mica, però és millor assaborir les mels de l'amor o no saber més de l'enyor o del foc de la nit constant, infinita
infinitament
infinita ment
quan mosseguem la poma es trenca el primer desig
amen

© toni cortadella, 2018


18 de gen. 2018

tres

eren tres però no sé que feien ni perquè varen venir, ara estarem temps per recercar totes les coses que puguem
ho farem
ho viurem
i ho explicarem


© toni cortadella, 2018

15 de gen. 2018

orígens

no hem d'oblidar mai que quasi be res del que ens han ensenyat és veritat...
no sabem res, tot és engany _ ningú que ensenya s'ha proposat mai verificar que hi hagi raó i coneixement de veritat dins la història dels últims mil·lennis, com a mínim, només repeteixen el que és conegut i només avancem a base de repetir incerteses, també les físiques...
especialistes que s'especialitzen a repetir o engrandir la mateixa bola que no arriba al verídic lloc d'origen, i amb tanta matèria morta que no diu res de nou, només una gran repetició sense bases sòlides... i molts ho saben i d'altres ho intueixen però no es va més a munt de la saviesa sabuda, es desacredita tot el que acaricia la raó primera...
hi ha un poder ancestral que vol repetir i amagar veritats, només per interessos foscs, i només rascant una mica la nostre realitat i sabent com i perquè dels punts on hem arribat, però sobre tot dels orígens sabrem de la mentida acumulada...

© toni cortadella, 2018



13 de gen. 2018

angoixes

anava, per fi, a entrar imatges a la meva web, que des de 2014 està massa quieta, però el programa no funciona... potser te més de 13 anys i amb el W10 ja ha dit prou, carrega però no s'executa... estic mirant d'altres, però no és fàcil _ la qüestió és que per fi quelcom es mou.
no sé on va l'ànima quan acaba tot, en prou feines sé si els núvols o els ocells segueixen igual quan deixem de veure'ls, però quelcom hi ha que fa creure que tot és fràgil, però és,  o no...
només agafo coneixements de l'aire, però alhora tot es perd dins l'angoixa
sóc pintor perquè vull trobar-me a mi mateix abans de néixer ?

© toni cortadella, 2018

12 de gen. 2018

teranyines

apartem teranyines amb por 
per saber més del rostre de marbre
però
al final ja saps que no es de marbre, sovint es de plàstic
al caixaforum potser si pot anar, encara per 4 €, tens un camp de possibilitats...
rostres de marbre per arreu, ja no de plàstic, sinó de fang, potser també de fàstic, un fàstic que és a dins, a fora només l'olor i la pudor, depen de l'hora del dia i del que fas i deixes de fer,
cal pintar de nou o la neu o els arbres s'acostaran massa de pressa cap a la ment, i els desitjos, que és pitjor, molt pitjor...
un pos-it, sense groc (avui):
dyer - nuevos pensamientos...
cal ser prudent, però cada dia una estona amb lao zi i dyer és més que bo
alhora:
hi ha un núvol que cau més del normal
(ningú ho veu)



© toni cortadella, 2018






11 de gen. 2018

neus

agafo, de nit, un cometa
trist
envolto a totes les gàbies d'aus boges per espantar algun somni o desig.
es greuperò un grapat de sorra a la boca fa despertar
la sang
i
a la miró fant quelcom de bo
i a l'espai muxart també (cal veure els regals que ens va deixar neus sala)
moc un peu per fer passar a varis taurons, entre distrets o adormits, i amb la saliva enlluernant la traició
i la ràbia,
un pols
per a la llibertat presos polítics !!!!
és una vergonya que això passi en ple segle XXI... Espanya judicial i políticament està allunyada de la realitat del món actual, progressista i democràticament, i es pagarà peatge...









10 de gen. 2018

paios

llegir es entrar a mons, a llocs, a ments, a paisatges, a energies, a somnis, a realitats noves on tancar-nos o encantar-nos...
no tinc prou a llegir només un llibre, sempre ni han varis alhora,
no puc evitar-ho (no puc evitar-ho?)
ara:
= trilogia de nova york de paul auster
(una altre vegada, doncs ja l'havia llegit fa potser més de 20 anys) però han marxat dos de recents a la ma i tauleta i el remordiment a pogut més.
ahir o demà:
(em segueixo movent entre zeland i masses mans tacades, alhora que absents)
= los paios, de alexandre eleazar, aquest de moment no el descric, doncs passaria forces dies, només per fer un resum, i més venint d'un altre d'anterior titulat: los bere, ara crec que descatalogat, i mort també l'autor, el de los paios està editat i reforçat per un dels seus deixebles: michel rodellas picola... potser son dos dels llibres més importants que he llegit mai sobre l'origen de nosaltres, fora dels llibres i la història falsejada d'on venim i quin origen i evolució tenim... aniré escrivint de tant en tant sobre el tema, tot i que cada dia em sembla més inacabable i inabastable... hi han dos pàgines com a mínim que també en parlen i mantenen l'essència d'uns coneixements, al principi inversemblants, però a hores d'ara hocrec més que possible: apuntar > iberiaberde i egialde
= teoria del todo i-fotònica, de jose alfonso hernando, també enllaça, propaga i desenvolupa segons eleazar, tot el de beres i paios amb tota una serie de deduccions amplies, molt anti-acadèmiques, però de vegades complementàries on, mitjançant també una gran col·lecció de videos a yotube, desglossa tot de teories sobre ciència, física i química, enredat amb la seva filosofia, història i l'evolució de la pròpia humanitat, important també evolucions de les llegues des de l'original elengoa, que de cap manera és quasi res del que ens han explicat i implicat des de ben jovenets a l'escola i a tot lloc de "coneixement"... tot pinta estrany, inclòs impossible, al principi, però a base de temps i paciència, tot pren cos i molta veritat... seguirem a l'aguait !!!
també vull tornar llegir a pessoa
(ahir o demà)

© toni cortadella, 2018

8 de gen. 2018

llibres

...encara compro llibres, potser ja sóc dels pocs que comprem llibres encara, però és el que hi ha: una droga pura i dura, ara a més mirant i admirant els llibres d'oferta de bibliostock, on entre molts d'altres potser faré una comanda que no baixarà de 100 € _ especialment m'interessa el de james ensor, un dels pintors més estranys i incomparables de l'art contemporani, tot i que nascut al 1860, la seva obra mostra tant a finals del XIX com a l'època d'avantguardes`del XX, que ell estava en una altre ona, per no dir una altre galàxia o univers sencer _ és paradoxal i difícil d'estudiar, potser en part com en munch, i d'altres rareses de la vida artística, molt sovint sovintejant amb mons pròxims, però segurament paral·lels al nostra, que de normal no en te res de res, salvo que entenem com a normal l'anormalitat viscuda diàriament, on ja no sabem, a la que recerquem o pensem amb alguna profunditat honesta, si estem somniant o som somniats, però això a l'ensor ara li deu portar ben fluixa, ell ja va fer el que tenia que fer... o no ?

jame ensor (alimentació doctrinal) 1889


7 de gen. 2018

vitas

mirava-admirava ahir per filmin la gran la dolce vita del gran fellini feta un any abans de néixer jo...
feia molts anys que no la gaudia, (en un punt dels 80 i crec que vaig anar-hisol) ara a més m'informaven que estava revisada i revifada en quan a imatge, i potser durada: unes dos hores i mitja que no recordava tan llarga, a més l'he pogut seguir amb versió original que és una de les coses que s'han de fer sempre...
una gran obra d'art, essència de molt del que passava i passa en el mon creatiu de tot nivell i disciplina... era/és una esponja que ho xucla tot, una estètica i un existencialisme entre dos mons que s'acaben i comencen alhora; és una meravella cada pla, cada paisatge, personatges, carrers, edificis, cantonada, llums, aquest blanc i negre infinit, prodigiós, magnífic, és essència i protecció de tot el que hem de fer a partir d'ara, com abans...
t'estimo fellini





6 de gen. 2018

reis

...trobada i creuada de reis amb disbarats i empresonats a la vora dels reis i súbdits dels reis que es creuen reis d'un regnat, com tots, anacrònic, absurd, infame, inculte i idiota... al costat dels botxins en forma de fiscals, jutges amb les seves variades però alhora úniques màscares i tota la mandanga fatxa dels temps moderns, amb fam i formes inquisitorials i animals... com animals, reis i els seus bastards dansant eternament en una pasqua carcamal abans de carnaval...
bocs, la boqueria...
fa ràbia ser rei i veure com cada dia no tens ni corona ni vergonya, ni una senzilla bala per matar un altre animal en forma d'elefant o pres en una presó sempre podrida, plena de polls i dels teus elefants morts, doncs en lloc de rei preparat ets fill de rei cabró o llangardaix...
marxa, ara que pots, com el teu besavi quan va veure groc, vermell i lila, i es va cagar.
no siguis ximple: ves-te'n, ara que pots i vols, seràs lliure per unes hores, després per sempre més: esclau de nou de les teves mentides, i les de la vostre història...
sabem que sou pocs i tòtils...

© toni cortadella, 2017  (potser no hi seré...)


5 de gen. 2018

trens

...tanta pressa per agafar el tren, després de vuit hores d'estabornidor treball, quan no de sabotatge mental crònic, cínic i de desgavell sonat pels segles dels segles... dinar de mare o iaia, ulls de son o beneficència, agafa't el tren de pressa, esperant avui vingui tard, i si l'agafes t'adormies amb un ull obert i l'altre tancat ja abans de castellbisbal, i arribaves com mig mort per ressuscitar (alguna vegada però, a l'arc del triomf) i baixaves passeig, plaça i de seguida rambla avall, fent el mateix i arribant al mateix lloc de miró al terra que el des-cervellat d'agost, com bon mk-ultra del atrinxerat mental de torn, i per torçar per hospital fins el pati, i escaletes i escales per estar unes hores entre l'olor de trementina, trocets de vidres per mil retines, pigments, ceràmiques, sons i veus i ulls d'aprenent o ulls de saliva i sang... ho trobava tot o ho sentia tot, fins que a les deu de la nit tornada cap a la vila del diable i al fons... sempre montserrat
on és ara això i no és una pregunta...


© toni cortadella, 2017


3 de gen. 2018

solituds

...ets sent sol, però la solitud és l'estat ideal, o és l'estat original, però de seguida ho varem voler canviar, ho vàrem omplir de fets i gent... hem nascut per crear, compartir o emmalaltir amb els demés... la solitud és un bon estat si ets saps administrar l'angoixa que sovint porta a la solitud o el desassossec... mossegant-se la cau sovint.
ara;
escric aqui, doncs no trobo l'estilogràfica, tampoc hi ha paper, només una mica d'angoixa:
...estava estirat a terra amb una tortuga, i mentre miravem al cel gaudin d'un ocell volar, ella em preguntava: ets una persona o una persiana ?
estic buscant la resposta encara, vint hores després,
o no...
sempre quedarà l'aigua i el vent... i la llum.

© toni cortadella, 2017 (hi ha una aigua eterna per tots)

 
 
Copyright © xaropdement
Blogger Theme by BloggerThemes Design by Diovo.com