agermanats

trio a l'atzar (?) una de les últimes pintures que he fet, ara ja pot ser qualsevol, doncs trobo una estranya seguretat dins la pròpia fragilitat aparent del desenvolupant, però ja no, ara des de fa quasi un any, en el resultat final, tot i que no hi ha cap final ni cap obra mai acabada, no em dona la gana, les obres meves no s'acaben, només paro un moment però no hi retorno a la mateixa, és comença una altra, com obrir i tancar, o a l'inrevés, una finestra... sempre amb una paisatge o un discurs a mostrar, potser només intuir, com dibuixar al vent amb uns núvols eteris i amb l'inconformisme ben ancorat en la ment i els seus xarops... els pinzell i els dits actuant encara com a ganivets que fan surar els sucs com a sang dels pigments, negre-blanc-vermell-verd-terra-blau agermanats i alhora assassins...

© toni cortadella, > desig blanc 2011

cosmos

m'agrada l'albert serra, sense haver vist quasi be d'ell, és més q una sensació, com tantes d'altres m'han passat durant aquest quasi mig segle d'existència (de qui?),i ara segons vilaweb te en circulació més enllà dels alps, i caldria visualitzar i gaudir_ he vist trossos d'alguna pel·licula i paraules seves a l'hora del lector, i és diferent, lúcid, arriscat, surrealista, no sé.. ell en aquest únic programa que coneixo envers llibres de la tv3 o d'altres peninsulars_ he començat a llegir l'últim del auster i d'una passada primerenca, com acostuma a passar-me sempre amb ell, ja porto quasi 30 pàgines_  i acabo el murakami i vull començar el seu últim que ja tinc a 2 metres ara de mi_ ahir anava per la peli tokyo blues, però al final pel mal temps i d'altres escenes naturals vaig veure, junt amb T i A. la código fuente, que no està gens malament, sobre un tema, la física quàntica o millor les possibilitats de viatjar/manipular l'espai/temps tan diferent de la nostre realitat, que la seva alteritat és ja no sols carn pels físics sinó, per sort o per desgràcia, per altres personatges que ho poden engrandir, expandir fer-hi una bona difusió, necessària alhora per acabar amb ignoràncies i indiferències, o be per clavar-hi les dents fora del mon de les paradoxes subatòmiques que s'enganxen també al macrocosmos: no sols l'accel·lerador de partícules ja dona resultats (no massa publicitats, per cert...) sinó que alhora els observadors galàctics donen pistes i alguna prova de que res és el que sembla i ens expliquen variacions possibles, i molts teòrics ja s'atreveixen a arrodonir algunes veritats dins de les teories de cordes o vibracionals...
etc
estic molt content de la primera expo del meu fill genís , ahir inaugurada dins el jovart_ hanzo és un artista que no te por a l'essència plàstica, al llenguatge del color i les seves possibilitats, així com el traç valent i la tortuositat de l'aplicació dels pigments i els carrers relliscosos de la forma on res i tot està per descobrir_ més treball, com és lògic per la seva edat, no priva que te un munt de energies per centrar com a gran projecte que és l'amor per l'art i les seva relació amb la vida: aquesta o les que circulen pels dolls i els endolls de la ment...
més endavant ens retrobarem ...
i
cal que més poetes insultin als reis corresponents...

© hanzo, 2011