18 de maig 2018

claus

de vegades quan vols obrir alguna porta tancada en clau pots llençar qualsevol clau per veure com tampoc se'n obra cap, però saps alhora que no es tracta de cap joc de claus com tampoc es tracta d'obrir portes _ tot es un gran forat on hi resten somniades també finestres, portes i claus però el més segur és que la lluentor de la llum proclamada és immensament proporcional a la foscor més absoluta,
per tant:
no busquem claus, les portes sempre hi seran tancades encara que no es vegin...
i
com potser tot és il·lusió, de cels no n'hi han.

© toni cortadella, 2018 - serie "copsant"

17 de maig 2018

demanes

demanes aigua i només plou sang _ demanes aire i totes les espurnes possibles de cristalls de l'odi profund d'un univers podrit per la ràbia es claven sobre el propi front o als ulls cremats _ somnies cendres quan només demanaves sol o núvols _ estimes demanant oli d'oliva i s'acosten onades de trementina per omplir boques brutes enlloc de les acostumades pinzellades _ demanes cent i et porten dos _ demanes seure una estona i s'acosten milers de claus per no seure mai més en aquella vida absent o distant de tot _ demanes pols i arriben aigües blaves i fosques alhora perquè no et vas portar massa be -gens-aquell dia llunyà de la primera comunió - demanes i saps que res vindrà com voldries o suposaves - demana raïm i seran cireres o mel molt mal conservada per qui no hauria de fer-la...
i
tens por i es dijous, encara.

t

© toni cortadella, 2018 - (de sèrie: copsant)

1 de maig 2018

ànimes

li dones unes ànimes i les converteix en serps, deu ser l'última moda en formes de pagament... intensifica el control sobre cada un dels caps sense cervell on a més i veuràs tota la geografia celestial dels tronats més tronats de la història i de la histèria que ara omple tots els espais de la ment de tothom, dels animals i vegetals també
no és hermètic, és meridianament raonable, o senzillament viscut, trencat i curat
encara hem de recollir molts i molts vidres del terra
i deixar de somniar ?


© toni cortadella, 2018  -petita sèrie "copsant"-

11 d’abr. 2018

kikos

m'agrada que kiko amat escrigui i que hagi tret ja l'últim llibre seu antes del huracán.
no l'he conegut mai, però si l'he llegit molt: nada más y nada menos en la mítica (?) cultura|s de la vanguardia, el putudiari del conte (de godó, s), allà el kiko feia uns articles molt bons, sobretot de música, però també de todo lo que se menea.
ell és nascut 10 anys després de jo, però les seva prosa i plantejaments em porta als meus anys de jove, quan van haver els punks, jo ja tenia els diset i ell en prou feines els vuit, però sempre m'ha donat la impressió que en sap molt de tot i des de ben jove, això si igual que mi, i un bon grapat de gent de la meva i de la seva generació... no havien mòbils i la tele era tan dolenta que teniem que fe temps pels carrers, cinemes de mala mort i estadis de futbol improvisats en el que després algun capullo-integral  i medis van anomenar "no-llocs" (i que encara n'hi han i crec que amb el temps s'han multiplicat...) Ell a St boi i jo a martorell, en fi: veiem i preveiem que entre tan broquil podrit algo quedaria de bo, o quan menys: d'autèntic, enmig sobre i també de tanta heroïna, tabac, coca i alcohol i sexe desbocat... amb un cavall que tants familiars i amics es va emportar, i on tot ha quedat quelcom entre les runes del fàstic, però alguna alguna feina ben feta, en art, música, còmic... potser també cinema i teatre,literatura i més endavant alguna cosa més mediàtica, però ja si més no per vomitar-hi
i així estem i anem tirant, o més aviat: tirant anem...

© toni cortadella, 2018

25 de març 2018

gossos

el gos de goya potser no era una imatge errònia, esbossada o per acabar... potser ja era aleshores, com ara, el reflex d'una hispania sempre malalta, enfonsada i disposada sempre a fotre al del costat... i així anem, encara.

còpia imaginaria del gos de goya - © toni cortadella, 2018

21 de març 2018

llums

molt interessant el que escriu agustín fernádez mallo al seu blog sobre l'escriptor
felisberto hernández (de vida estranya i apassionant) arran de la publicació del seu llibre relatos para piano
caldria descobrir-lo (i ho faré)
cal remenar més aquest culturburg tan avorrit, o aparentment avorrit, però igual som els que pensem això que som els avorrits...
i les galeries ?
haig de moure cul (s)
i
em segueix emprenyant, i molt, lo del 155
hem d'acabar-ho, com sigui, si convé al carrer, per defensar, ja d'una putavegada: una república
ostia

vermell - 01,  © toni cortadella, 2018

18 de març 2018

deures

sembla que no acaba mai, tot això
:
família, embuts mentals, laborals, extrems que no es toquen, i que m'agradaria que es toquessin, doncs quelcom explotaria o es faria un foc raonable ? si més no: purificador
estem amb espelmes i no ens adonem, tot es buit i fosc
la foscor
la por
paraules que cal substituir per llum, alegria, pau, amor, un tros de sol és millor que un tros de lluna ?
pa
ma
mama
papa
ara
amor
as
a
elemental
però
llunyà
i
:
ara
es vespre...
(tanco la llum?)
:
© toni cortadella, 2018



28 de febr. 2018

brillantors

de tant en tant trobo artistes, en aquest cas pintor, mig desconeguts, o com a mínim per a mi... és el cas avui de martiros sergeevich saryan
m'agrada molt, pot formar part d'una cinquantena llarga de pintors que m'agraden, no per influència directa, o possible influencia, si no perquè hi trobo quelcom d'interessant per autèntics, o per atrapar durant molt de temps o sempre, la majoria, aquella primera essència vital, per a mi tan important, necessària i de perfecta brillant quietud que anomenava el títol del gran llibre de david carse... ique es manifesta molt en la pràctica de l'art, i que alhora segueix ben poc estudiada, i:
anem endinsant-nos en ella i en d'altres brillantors mentals i amb art essencial-vital...
sempre
...
Martiros Sergeevich Saryan (1880-1972)




23 de febr. 2018

aturats

és la flacciditat del contracte, l'omissió del deure o la burrada de la ment obtusa, impotent o líquida i bruta... no estem capacitats per fer-ho be o millor o serenament com a mínim...
no hi ha esma, aleshores qué ??
no agafis el cony ni l'anís independent, no facis res...
no siguis...
ei !!!

© toni cortadella, 2018

10 de febr. 2018

somriures

els pensaments van i venen... circulen, engrandeixen i empetitonen, s'estimen i es fan mal, lluiten o s'escanyen... tinc alertes mentals durant tot el dia per escriure després aquí i allà, sovint a més en lloc de cap lloc visible o imvisible, viu o mort, doncs s'esvaeix tot alegrament o millor dit: tristament (trista-ment)
ja no llegeixo diaris en paper, potser alguna vegada cada dos o tres mesos, és el que hi ha o el que toca, però encara em resisteixo a no fer-ho, però hi ha una corrent que corra massa que va anul·lant fets reals, o això sembla...no trobo ni recerco coherència, no la vull, sembla que n'hi ha massa arreu, i de fet només ho sembla, no n'hi ha gens, l'única coherència que de vegades trobo és només en els somriures dels nanos, i algunes de les seves paraules i oracions, sobretot si no passen massa dels 5 ó 6 anus d'edat... selecciono molt, si... la vida és així, només sembla coherent quan ets molt i molt jove, ningú a tingut del tot forces per imposar les seves veritats, imbecil·litats i sobretot incoherències... el mon és així, bé el mon que hem creat i destruït en parts quasi iguals...
estic fent una petita nova sèrie de dibuixos, que no sé perquè he titulat apunts del mai, i de moment, com que fa quasi quatre anys que no renovo la meva web, ho penjo tot al meu facebook (be, això d'anomenar-lo meu és un dir desèrtic...) la qüestió és que m'ha accelerat unes pintures que ara tinc clares i poden suposar un abans i un després, o quelcom semblant a un desig de canviar de veritat, inclòs si no hi ha un canvi, com a mínim una evolució, i sobretot el fet de tornar a tocar els putus pinzells, que sembla que em facin fastic últimament (última-ment)
fins i tot ahir escoltava el llarg tema de close to the edge dels senyors de Yes, una meravella que apunto allà a qui vulgui escoltar coses diferents i bones en contraposició a les merdetes actuals...
tot s'acosta cap un petit renaixement, però tinc que reconèixer que costa d'arribar, d'assolir, de fer.. més hores amb el llapis o pinzells, farà que el nen estigui més tranquil... o no.


© toni cortadella, 2018

9 de febr. 2018

paradisos

el fàstic que fa que es vulgui empresonar a persones innocents, només per haver cantat una cançó contra un rei, un polític, uns policies que peguen a gent de pau, o estaments o icones religioses, o el que és vulgui, mentre segueixen lliures polítics lladres i corruptes, religiosos violadors, violadors, o polítics que van alterar totalment sistemes econòmics per enfonsar a persones i empreses, per els seus guanys amagats en els seus paradisos fiscals... ara a més estem en un país on hi ha presos polítics, quan semblava que la llibertat d'expressió era el màxim que s'havia i s'ha de respectar com a mínim en una societat, ara, mal anomenada democràtica... només repressió sense cap reflexió, veient cada dia com la justícia d'uns quants es barreja amb els seus polítics d'afinitats compartides, corruptes i maldestres... això no és una societat amb convivència, que ha de respectar les raons o idees dels altres, això és una Vergonya !!!!

© toni cortadella, 2018



4 de febr. 2018

pams

dubtava ahir al fnac si comprar el elefante desaparece de murakami o paraíso inhabitado d'ana maria matute, al final vaig fer aquest últim, i avui ja porto més de 20 pàgines, un gran llibre, on a la seva maduresa, crec que l'escriu al 2009, la porta a paraules escrites amb una extranya senzillesa, intimitat i sentiment, alhora d'una forma gràfica vorejant el surrealisme on dona veu a la més intima de les cançons de la vida... la infantesa, on tot està per fer i tot s'està descobrint a pocs pams del terra i de la terra, com a contrast i equidistància d'aquest cel meravellós d'on venim i anem tots alhora...
també:
no sabiem avui si anar al macba, peró la pluja i la mandra a fet recular qualsevol iniciativa,
algún dibuix si, alhora que en poso només un,com és tradició, no sempre, allà.
cal saber si aquesta setmana faig canvis o avançaments necessaris i algun de radical.
això és un blog, un bloc o dietari, o una mostra de candor, de formol o de calaixos mentals desendreçats, o segurament només un bon xarop de ment (xarop dement)
la qüestió és que és
i ahir deia que tots és res, quan també en el res està el Tot
ara:
anem-nos
rient
o plorant

© toni cortadella, 2018



29 de gen. 2018

polítiques

em fot dels nervis la política actual_ des del 75, potser una mica abans, amb només tretze anys, però sobretot dels 14 als 21, la política, igual que l'art, potser no més, m'ha portat a sentir-la com una passió de les grosses, perquè és un origen o annex a la societat, a la nostre realitat, on ha d'existir cert equilibri que ens mantingui i ens accepti com a humans dins un context on no hem de ser uns més que els altres, en una paraula: llibertat, per mantenir-nos vivint amb respecte i dignitat.
últimament a catalunya això no ha estat, ni és avui dia encara, un tema de respecte ni de dignitat, ans ben al contrari i això s'ha d'acabar: només volem una república independent per fer i desfer les coses que ens impliquen, i res de saber res d'un govern espanyol vergonyosament nacionalista i fatxa _ nacionalista en lluita contra una altre nació, cosa que no fem des d'aqui, salvo que ens toquin els pebrots, després d'anys de voler negociar i ells només fer mal (física i mentalment!!)
haurem de sortir de casa per defensar-nos i aconseguir la República.
ho farem ??

© toni cortadella, 2018



28 de gen. 2018

dissenys

mengem a tota pastilla i a més no entenem com es fa l'ou ferrat com a ou ferrat d'estratègica vinculació amb l'aprompta més absurda per matar pensaments...
he trobat un lloc web gratuït força interessant per fer-me, ara que no em va la de sierra, la penjada dels 4 últims anys d'obra meva, mig morta salvo quelcom per facebook i que ja és molt,  i una altre meravellosa per dissenyar quasi de tot, i de moment sembla gratuïta, i es diu canva, doncs vull fer una revista amb pdf que fa anys vaig a darrera...
bon llibre per descobrir coses molt interessants del jo i de l'entorn tan estrany que vivim, o això ens pensem: Los pensamientos son cosas de Ernest Holmes i Willis Kinnear, és un llibre que llegiré per tercera vegada des de 2010 aprox. i no em cansaré de fer-ho (suposo)
cal lluitar més contra la depressió, com avui es mostrava en el programa que he mal vist de Jordi Evole (caldria veure'l sencer, quan pugui)

© toni cortadella, 2018





23 de gen. 2018

llamps

quan obres un any i al vint-i-tres dia ja veus que no funciona  l'artefacte mental dissenyat per fabricar tots els llamps destinats a gaudir d'un plaer cíclic...
com
diumenge amb l'arnau al mnac, amb pixot d'últim dia i tota la pesca, on veure pigments secs de milers de colors i fustes i marbres i de tot i més... moment de lligament mental i existencial o animal,
posant, a estones, dins d'un marc de vidre i entre les breus mirades de l'ocell que plora, perquè els ocells també ploren (i totes les plantes)
com
malson de temps i picors de les maduixes del cel vermell,
semblava lliure quan de retruc veig el veritable rostre de la por, reflexant la pròpia essència divina...
i
demà més ?
demà mes
de gener
(encara)

© toni cortadella, 2018




19 de gen. 2018

ferides

hi ha una terra encesa, sovint feta de paraules, sense imatges, a on més que sovint hi veig un arc ple de colors que envolten els desitjos, la basarda, la pell i totes les pàgines ferides d'una història.
no sabem on anar, però cada dia agafem un transport per girar envers els petits traços de decadència i patetisme que capgiren sentiments i horrors abandonats a la nevera dels danys de cor passats o presents.
la ment (el pensament amb l'eterna angoixa) ens protegeix una mica, però és millor assaborir les mels de l'amor o no saber més de l'enyor o del foc de la nit constant, infinita
infinitament
infinita ment
quan mosseguem la poma es trenca el primer desig
amen

© toni cortadella, 2018


18 de gen. 2018

tres

eren tres però no sé que feien ni perquè varen venir, ara estarem temps per recercar totes les coses que puguem
ho farem
ho viurem
i ho explicarem


© toni cortadella, 2018

15 de gen. 2018

orígens

no hem d'oblidar mai que quasi be res del que ens han ensenyat és veritat...
no sabem res, tot és engany _ ningú que ensenya s'ha proposat mai verificar que hi hagi raó i coneixement de veritat dins la història dels últims mil·lennis, com a mínim, només repeteixen el que és conegut i només avancem a base de repetir incerteses, també les físiques...
especialistes que s'especialitzen a repetir o engrandir la mateixa bola que no arriba al verídic lloc d'origen, i amb tanta matèria morta que no diu res de nou, només una gran repetició sense bases sòlides... i molts ho saben i d'altres ho intueixen però no es va més a munt de la saviesa sabuda, es desacredita tot el que acaricia la raó primera...
hi ha un poder ancestral que vol repetir i amagar veritats, només per interessos foscs, i només rascant una mica la nostre realitat i sabent com i perquè dels punts on hem arribat, però sobre tot dels orígens sabrem de la mentida acumulada...

© toni cortadella, 2018



13 de gen. 2018

angoixes

anava, per fi, a entrar imatges a la meva web, que des de 2014 està massa quieta, però el programa no funciona... potser te més de 13 anys i amb el W10 ja ha dit prou, carrega però no s'executa... estic mirant d'altres, però no és fàcil _ la qüestió és que per fi quelcom es mou.
no sé on va l'ànima quan acaba tot, en prou feines sé si els núvols o els ocells segueixen igual quan deixem de veure'ls, però quelcom hi ha que fa creure que tot és fràgil, però és,  o no...
només agafo coneixements de l'aire, però alhora tot es perd dins l'angoixa
sóc pintor perquè vull trobar-me a mi mateix abans de néixer ?

© toni cortadella, 2018

12 de gen. 2018

teranyines

apartem teranyines amb por 
per saber més del rostre de marbre
però
al final ja saps que no es de marbre, sovint es de plàstic
al caixaforum potser si pot anar, encara per 4 €, tens un camp de possibilitats...
rostres de marbre per arreu, ja no de plàstic, sinó de fang, potser també de fàstic, un fàstic que és a dins, a fora només l'olor i la pudor, depen de l'hora del dia i del que fas i deixes de fer,
cal pintar de nou o la neu o els arbres s'acostaran massa de pressa cap a la ment, i els desitjos, que és pitjor, molt pitjor...
un pos-it, sense groc (avui):
dyer - nuevos pensamientos...
cal ser prudent, però cada dia una estona amb lao zi i dyer és més que bo
alhora:
hi ha un núvol que cau més del normal
(ningú ho veu)



© toni cortadella, 2018






11 de gen. 2018

neus

agafo, de nit, un cometa
trist
envolto a totes les gàbies d'aus boges per espantar algun somni o desig.
es greuperò un grapat de sorra a la boca fa despertar
la sang
i
a la miró fant quelcom de bo
i a l'espai muxart també (cal veure els regals que ens va deixar neus sala)
moc un peu per fer passar a varis taurons, entre distrets o adormits, i amb la saliva enlluernant la traició
i la ràbia,
un pols
per a la llibertat presos polítics !!!!
és una vergonya que això passi en ple segle XXI... Espanya judicial i políticament està allunyada de la realitat del món actual, progressista i democràticament, i es pagarà peatge...









10 de gen. 2018

paios

llegir es entrar a mons, a llocs, a ments, a paisatges, a energies, a somnis, a realitats noves on tancar-nos o encantar-nos...
no tinc prou a llegir només un llibre, sempre ni han varis alhora,
no puc evitar-ho (no puc evitar-ho?)
ara:
= trilogia de nova york de paul auster
(una altre vegada, doncs ja l'havia llegit fa potser més de 20 anys) però han marxat dos de recents a la ma i tauleta i el remordiment a pogut més.
ahir o demà:
(em segueixo movent entre zeland i masses mans tacades, alhora que absents)
= los paios, de alexandre eleazar, aquest de moment no el descric, doncs passaria forces dies, només per fer un resum, i més venint d'un altre d'anterior titulat: los bere, ara crec que descatalogat, i mort també l'autor, el de los paios està editat i reforçat per un dels seus deixebles: michel rodellas picola... potser son dos dels llibres més importants que he llegit mai sobre l'origen de nosaltres, fora dels llibres i la història falsejada d'on venim i quin origen i evolució tenim... aniré escrivint de tant en tant sobre el tema, tot i que cada dia em sembla més inacabable i inabastable... hi han dos pàgines com a mínim que també en parlen i mantenen l'essència d'uns coneixements, al principi inversemblants, però a hores d'ara hocrec més que possible: apuntar > iberiaberde i egialde
= teoria del todo i-fotònica, de jose alfonso hernando, també enllaça, propaga i desenvolupa segons eleazar, tot el de beres i paios amb tota una serie de deduccions amplies, molt anti-acadèmiques, però de vegades complementàries on, mitjançant també una gran col·lecció de videos a yotube, desglossa tot de teories sobre ciència, física i química, enredat amb la seva filosofia, història i l'evolució de la pròpia humanitat, important també evolucions de les llegues des de l'original elengoa, que de cap manera és quasi res del que ens han explicat i implicat des de ben jovenets a l'escola i a tot lloc de "coneixement"... tot pinta estrany, inclòs impossible, al principi, però a base de temps i paciència, tot pren cos i molta veritat... seguirem a l'aguait !!!
també vull tornar llegir a pessoa
(ahir o demà)

© toni cortadella, 2018

8 de gen. 2018

llibres

...encara compro llibres, potser ja sóc dels pocs que comprem llibres encara, però és el que hi ha: una droga pura i dura, ara a més mirant i admirant els llibres d'oferta de bibliostock, on entre molts d'altres potser faré una comanda que no baixarà de 100 € _ especialment m'interessa el de james ensor, un dels pintors més estranys i incomparables de l'art contemporani, tot i que nascut al 1860, la seva obra mostra tant a finals del XIX com a l'època d'avantguardes`del XX, que ell estava en una altre ona, per no dir una altre galàxia o univers sencer _ és paradoxal i difícil d'estudiar, potser en part com en munch, i d'altres rareses de la vida artística, molt sovint sovintejant amb mons pròxims, però segurament paral·lels al nostra, que de normal no en te res de res, salvo que entenem com a normal l'anormalitat viscuda diàriament, on ja no sabem, a la que recerquem o pensem amb alguna profunditat honesta, si estem somniant o som somniats, però això a l'ensor ara li deu portar ben fluixa, ell ja va fer el que tenia que fer... o no ?

jame ensor (alimentació doctrinal) 1889


7 de gen. 2018

vitas

mirava-admirava ahir per filmin la gran la dolce vita del gran fellini feta un any abans de néixer jo...
feia molts anys que no la gaudia, (en un punt dels 80 i crec que vaig anar-hisol) ara a més m'informaven que estava revisada i revifada en quan a imatge, i potser durada: unes dos hores i mitja que no recordava tan llarga, a més l'he pogut seguir amb versió original que és una de les coses que s'han de fer sempre...
una gran obra d'art, essència de molt del que passava i passa en el mon creatiu de tot nivell i disciplina... era/és una esponja que ho xucla tot, una estètica i un existencialisme entre dos mons que s'acaben i comencen alhora; és una meravella cada pla, cada paisatge, personatges, carrers, edificis, cantonada, llums, aquest blanc i negre infinit, prodigiós, magnífic, és essència i protecció de tot el que hem de fer a partir d'ara, com abans...
t'estimo fellini





6 de gen. 2018

reis

...trobada i creuada de reis amb disbarats i empresonats a la vora dels reis i súbdits dels reis que es creuen reis d'un regnat, com tots, anacrònic, absurd, infame, inculte i idiota... al costat dels botxins en forma de fiscals, jutges amb les seves variades però alhora úniques màscares i tota la mandanga fatxa dels temps moderns, amb fam i formes inquisitorials i animals... com animals, reis i els seus bastards dansant eternament en una pasqua carcamal abans de carnaval...
bocs, la boqueria...
fa ràbia ser rei i veure com cada dia no tens ni corona ni vergonya, ni una senzilla bala per matar un altre animal en forma d'elefant o pres en una presó sempre podrida, plena de polls i dels teus elefants morts, doncs en lloc de rei preparat ets fill de rei cabró o llangardaix...
marxa, ara que pots, com el teu besavi quan va veure groc, vermell i lila, i es va cagar.
no siguis ximple: ves-te'n, ara que pots i vols, seràs lliure per unes hores, després per sempre més: esclau de nou de les teves mentides, i les de la vostre història...
sabem que sou pocs i tòtils...

© toni cortadella, 2017  (potser no hi seré...)


5 de gen. 2018

trens

...tanta pressa per agafar el tren, després de vuit hores d'estabornidor treball, quan no de sabotatge mental crònic, cínic i de desgavell sonat pels segles dels segles... dinar de mare o iaia, ulls de son o beneficència, agafa't el tren de pressa, esperant avui vingui tard, i si l'agafes t'adormies amb un ull obert i l'altre tancat ja abans de castellbisbal, i arribaves com mig mort per ressuscitar (alguna vegada però, a l'arc del triomf) i baixaves passeig, plaça i de seguida rambla avall, fent el mateix i arribant al mateix lloc de miró al terra que el des-cervellat d'agost, com bon mk-ultra del atrinxerat mental de torn, i per torçar per hospital fins el pati, i escaletes i escales per estar unes hores entre l'olor de trementina, trocets de vidres per mil retines, pigments, ceràmiques, sons i veus i ulls d'aprenent o ulls de saliva i sang... ho trobava tot o ho sentia tot, fins que a les deu de la nit tornada cap a la vila del diable i al fons... sempre montserrat
on és ara això i no és una pregunta...


© toni cortadella, 2017


3 de gen. 2018

solituds

...ets sent sol, però la solitud és l'estat ideal, o és l'estat original, però de seguida ho varem voler canviar, ho vàrem omplir de fets i gent... hem nascut per crear, compartir o emmalaltir amb els demés... la solitud és un bon estat si ets saps administrar l'angoixa que sovint porta a la solitud o el desassossec... mossegant-se la cau sovint.
ara;
escric aqui, doncs no trobo l'estilogràfica, tampoc hi ha paper, només una mica d'angoixa:
...estava estirat a terra amb una tortuga, i mentre miravem al cel gaudin d'un ocell volar, ella em preguntava: ets una persona o una persiana ?
estic buscant la resposta encara, vint hores després,
o no...
sempre quedarà l'aigua i el vent... i la llum.

© toni cortadella, 2017 (hi ha una aigua eterna per tots)

2 de gen. 2018

ismes

recupero una gent, per casualitat (?) que quasi no sabia res i val la pena escoltar: morphine _ com també un llibre, ja no sé a on i quan comprat, que tracta del postisme (el postismo, en castellà de jaume pont,de la molt, per a mi, entranyable edicions del mall -serie ibérica-), doncs escriu pont sobre aquest moviment, molt situat a madrid dels 40, i bastant oblidat per el món de l'art en general... volien sintetitzar el pas o la superació dels antics ismes (no tan antics aleshores, però si per donar un pas endavant, i més aleshores en aquell gran desert de la postguerra espanyola _ revistes, algun llibre, molta poesia i algun happening, que en aquella època era com ciència ficció en el món intel·lectual espanyol totalment ocupat per la més rància pudor franquista _ es perfectament revissable en algun macba valent o no massa desorientat, o desviat quan no mig o plenament estabornit o mutilat per la sacrosanta estisora estatal i del conte de les retallades submarines, i ara ja a plena llum diària de la superfície estelar dels corruptes... constatar també que encara no l'he llegit tot, però es nota més que interessant i necessari...
ahir apuntava sobre el reality transurfing, però anoto un enllaç relacionat, específicament amb els 5 llibres, per motivar al màxim que algú s'hi posi, doncs és un camp amb moltes possibilitats !!
parlant abans del macba: cal anar a veure, i queda poc, fins el 25-febrer: la segurament excel·lent expo d'en joan brossa, que aquest any nou potser farà ja 30 anys que vaig tindre la satisfacció de coneixer-lo i parlar amb ell unes bones estones a la estimada galeria el setze de martorell (quants anys i quant enyor !!!)
buscant llibres del mall, m'he trobat una gran pàgina todos tus libros, per trobar molts, diuen que un milió, de llibres i sobretot on trobar-los... interessant la llista del més venuts, a la que en general, mai els hi faig cas...

© toni cortadella, 2017


1 de gen. 2018

ulls

començo any -un altre- amb els ulls de la kiara pel facebook, i aqui, vejam si aconsegueixo algun fil de continuïtat, doncs és més que necessari alguns tipus d'expressió, ara que no apunto massa amb els pinzells, però no decaic amb el des-encaixament de les desitjades trobades mentals amb la musa universal, o els àngels o dimonis corresponents, tot sigui per l'ambigüitat que ens mostra o demostra aquesta vida...
escolto la música de viena, una altre vega, recordo quan, gràcies a la meva cosina laia i el seu home d'aleshores: en georg, (en aquell moment estudiant d'arquitectura -amb ell vaig descorbrir al gran:   -hundertbasser- i que no fa masses anys vaig descobrir que era el president o màxim responsables dels arquitectes vienesos), em van portar doncs: al concert que dirigia un altre gran von karajan al mateix lloc on ara, i sempre, fan aquests concerts a la memòria del vals i als strauss especialment... sempre em recorda el meu tiet àngel, el pare de la laia, que fins ben be tots els anys 60 i 70 els passàvem dinant en un dia com avui a esparreguera, però els 60 a l'hospitalet (a davant de l'ajuntament ?)...
aquest via de tren o de pensaments que és la vida, llisca i molt ràpidament, ja dubto que ara els segons, minuts i hores siguin els mateixos de la nostra infància, on tot era -semblava- més lent... ara aquest llarg tren que és la vida, va molt de presa, no hi ha temps per quasi res... no hi ha temps ?
així caiem en una espiral d'acceleració .. jo espero que aquesta espiral sigui,al final, o millor: durant el viatge, plena de projectes fantàstics i amb l'energia i harmonia suficient perquè els desitjos siguin realitats...
mentrestant us deixo la mirada de la kiara i tres llibres esplèndids, molt diferents i per diferents motius, i que no explicaré aqui, doncs cal descobrir-los (lentament):

4321 de paul auster
transurfing reality (son 5 llibres, si no m'equivoco) de vadim zeland
lo que españa le debe a cataluña (732-1516) de luis suárez


© toni cortadella, 2017  (entre el blanc i el negre sempre hi han ulls)


 
 
Copyright © xaropdement
Blogger Theme by BloggerThemes Design by Diovo.com