densitats

...llegeixo a la recomanable artualitat una entrevista amb el chancho on explica que va passar una crisi d'uns diset anys, al anys 70, que el va fer reflexionar i meditar sobre el fet de crear o sobre la seva pròpia obra, només pintava sobre paper, fent molts apunts i modificacions a llapis... m'ha fet recordar certa analogia amb el meus cas > ja porto quasi dotze anys pintant sobre paper, he guanyat espai i punts de reflexió interessants i necessaris (fins a cer punt...), tant de plàstica existencial com teòrica, he trobat alternatives i solucions via web on mai hagués pogut arribar només actuant en el món físic, però la pràctica i la difusió no impliquen que desitgi, cada dia de forma o desig més radical, el retornar a les teles, amb bastidor o sense, tornar als pigments i endinsar-se amb la seva matèria, textura, densitat que, junt amb l'essència de trementina i l'oli de llinassa per exemple, omplen tot el meu ésser des dels 9 anys... no sé si aguantaré massa, crec que és qüestió de dies, i ja n'han passat prous (anys!!), i ja he passat el meu calvari particular, o no... qui em diu que això és un pas necessari, un efecte de neteja existencial, de fet jo ho vaig decidir i escollir per (so)portar una llarga quarantena, netejar una crosta que em va portar bons fruits, però el risc o millor: la lluita entre aquest insuficient risc i una vida quotidiana més estable havia de fer un nou paradigma i evolucionar per sentir la profunditat d'un lema taoista: la meta és el propi camí...Sigui com sigui, com en chancho, he perseverat en continuar la feina,en paper o a la pared, però segueixo pintant i això és tot, això és el tot...