ànimes

és una pintura contundent, divergent, desviada, desassossegada, elèctrica, expressionista, allargada, càlida, humida, seca, extrema, violada, silenciada, aclaparadora, borratxa, escapçada, esquitxada, rossegada, calidoscòpica, somniada, odiada, salada, sàdica... és soutine

m'excita i em commou, és carn i fetge, és essència de l'art com fa milers d'anys, no caldria perdre res d'aquest horitzó i d'aquesta aparent realitat...soutine:
no puc més, tinc que reconèixer que m'agrada, ets una referència pels austríacs, els americans beguts inestables, els cobra i tans d'altres, com jo a estones, i vens d'una festa bevent tu també amb nolde o kokoschka, i no pots més perquè t'atrau la distorsió, la mateixa mort, la materia del color modificant com miralls o el greco tots els escaire possibles, també el risc, l'abisme que s'aixecava davant, i s'aixeca encara, de la pròpia imatge d'angoixa permanent i amor pel pigment, els sucs, la saliva, les essències de tots els líquids i relleus del cos i de l'ànima actuant com un mur invisible per no passar però si saltar...
l'ànima

i el roc
el roc flotant dins l'ànima o el llac.