obscuritats

on aplicar alguna tècnica traïdora per a alleugerir el temps que hom dedica a res...?
si d'acàs a fer l'orni enmig de la fredor de la mediocritat de moltes de les ànimes que suren per arreu, sigui al llac o a l'oficina corresponent.
l'orni s'absenta sovint però torna amb la cua entrecames
he fet una revista amb els del fotoprix, sel·leccionant una sèrie d'obscuritats pro vitamíniques i tot, al seu temps, és clar... ara fan goig, contenta encara al nen interior, com s'acostuma a dir.
ningú posa a la jane roberts on pertocaria: com a cima dels anys 70 i de (quasi) tot el que ha vingut i s'ha mantingut després per altres però, dins d'un excés de mercadotecnia impressionant i alguna veritat oculta però (també) necessària encara...
content al comprovar després de molt temps com els del salonKritik es mantenen amb la seva linea de sel·leccionar del millor de les esferes evolutives del intel·lecte malmés o trapitjat, quan no senzillament prostituït (quin remei, diran els febles eterns actuals..!!)
de llibres: molts, masses potser, però no he puc fer més: mil pàgines del murakami, apassionadament intens, únic, estrany, és del millor que he llegit mai com a novela, però és més i no pots parar, és persistent i mai més deslligat de la memòria que acarona desitjos o les misèries que és renoven cada dia sense contemplacions...