llàgrimes

m'endinso dins un abisme diferent
tot i que sembla el mateix de sempre
aquelles roques que porten cap una casa ja començat el mar
i de cop en el somni, que no ho és, desapareix per tornar a només veure gent, dones i nenes principalment
perquè tant de color quan els records ja no poden absorbir més
pensaments
ordres
com collen els carnots i els mastegots a pell de flor o...
i
no se sap on és el seny, o quan menys un esperit que no forci tant una màquina ja morta fa molt de temps
acorasem temptacions i desitjos
la forca ja no és tan alta, tampoc aquelles formes on s'estalviava la por
la por
on ets ara que necessito una cullereta per acollir les llàgrimes de la (in)quietut
on
?

© toni cortadella, 2013 - novembre73