paios

llegir es entrar a mons, a llocs, a ments, a paisatges, a energies, a somnis, a realitats noves on tancar-nos o encantar-nos...
no tinc prou a llegir només un llibre, sempre ni han varis alhora,
no puc evitar-ho (no puc evitar-ho?)
ara:
= trilogia de nova york de paul auster
(una altre vegada, doncs ja l'havia llegit fa potser més de 20 anys) però han marxat dos de recents a la ma i tauleta i el remordiment a pogut més.
ahir o demà:
(em segueixo movent entre zeland i masses mans tacades, alhora que absents)
= los paios, de alexandre eleazar, aquest de moment no el descric, doncs passaria forces dies, només per fer un resum, i més venint d'un altre d'anterior titulat: los bere, ara crec que descatalogat, i mort també l'autor, el de los paios està editat i reforçat per un dels seus deixebles: michel rodellas picola... potser son dos dels llibres més importants que he llegit mai sobre l'origen de nosaltres, fora dels llibres i la història falsejada d'on venim i quin origen i evolució tenim... aniré escrivint de tant en tant sobre el tema, tot i que cada dia em sembla més inacabable i inabastable... hi han dos pàgines com a mínim que també en parlen i mantenen l'essència d'uns coneixements, al principi inversemblants, però a hores d'ara hocrec més que possible: apuntar > iberiaberde i egialde
= teoria del todo i-fotònica, de jose alfonso hernando, també enllaça, propaga i desenvolupa segons eleazar, tot el de beres i paios amb tota una serie de deduccions amplies, molt anti-acadèmiques, però de vegades complementàries on, mitjançant també una gran col·lecció de videos a yotube, desglossa tot de teories sobre ciència, física i química, enredat amb la seva filosofia, història i l'evolució de la pròpia humanitat, important també evolucions de les llegues des de l'original elengoa, que de cap manera és quasi res del que ens han explicat i implicat des de ben jovenets a l'escola i a tot lloc de "coneixement"... tot pinta estrany, inclòs impossible, al principi, però a base de temps i paciència, tot pren cos i molta veritat... seguirem a l'aguait !!!
també vull tornar llegir a pessoa
(ahir o demà)

© toni cortadella, 2018