grues

com aquelles grues que no poden alçar els pesos més pesats de l'entorn diari_ la foscor no sap com fer-ho per dibuixar amb pintura marró, si n'hi ha, el rostre i mig cos del personatge de torn del dia i de la nit, amb una lleugera semblança al ninot dels neumàtics, i després pintar-lo amb pintura rosa i marcar més les ratlles fosques verticals, però més acuradament les horitzontals_
i el manuel delgado te un molt bon blog, saviesa no renyida amb rigorositat i mala llet necessària pels temps que vivim o sempre...
altres: un dia en las carreras del galves
i: cafe amb llet,
i especialment una altre genialitat d'en cubero: enCaste llano, necessari i constructiu pels temps que corren o haurien de corre...
i:
on és la gent petita ?

© toni cortadella, no sé l'any, tinta xinesa sobre paper,
"ningún paisaje",
s/un poema del llibre "árbol y norte" de f.javier cubero